Els Moments I si…

12/08/2019

Tot el que pot sortir d’un cafè.

Fent un cafè, la meva amiga Aguamarina (que me va animar a tirar endavant tot aquest projecte ) em va dir que havia d’escriure un blog, i el meu primer NO! que va aparèixer va ser “però si jo no en sé d’escriure!”. Va aparèixer abans que me pogués plantejar la possibilitat de fer-ho i escoltar el seu consell. Després varen venir altres NO!, per suposat.

Tenim tendència, o tenc tendència (ja que no hem de xerrar dels altres), a quan me donen un consell, abans d’escoltar amb totes les lletres i valorar si em pot anar bé o no, deixar sortir els pensaments tipus, “no, això per mi no”, “uf, tu no saps el que hi ha darrera del que dius”, “ja, però no és tant fàcil”… Te sona aquesta manera de funcionar? És el fet d’escoltar-se a un mateix abans de que l’altre acabi.

En aquest cas, després de tots aquests pensaments, em vaig regalar un Moment I si... Els Moments I si … obren noves possibilitats, amb incertesa, amb sorpreses i són la llavor de nous canvis. Si deixam de pensar de la manera com ho hem fet fins ara, ja que sabem a on ens du, i ens plantejam un I si… poden passar unes quantes coses:

1- Que si no va bé tornem al mateix punt d’on vàrem partir, però amb una experiència més, la qual cosa fa que ja no siguem els mateixos, ni estiguem en el mateix punt.

2- Que puguem descobrir alguna cosa de nosaltres mateixos, i ens doni un punt de satisfacció saber que som capaços de provar aspectes nous.

3- Que desencadeni una sèrie d’accions inesperades i ens dugui a un lloc on sabíem que volíem arribar però que desconeixíem com fer-ho. I quan hi som, i miram endarrere, ens donam compte que tot va ser gràcies a un Moment I si… molt petit que ens vàrem regalar.

I vist així, no podreu negar que sona temptador experimentar els Moments I si...

Per provar…

Una bona amiga meva, fa uns anys va tenir un problema de salut molt greu, i els primer dies, després del diagnòstic, va estar molt desanimada. Els seus pensaments anaven i venien amb tot allò que podia passar, quines coses havia de posar en ordre per si de cas, i tot el que només sap la persona que ho ha passat. Vàrem anar a prendre un cafè, i em contava les seves pors davant la possibilitat que no sortís bé. Jo l’escoltava, com es pot fer en aquests moments,on està de més donar consells. Però sí li vaig dir una cosa que, anys després em va expressar que s’havia aferrat a aquest comentari per tirar endavant amb una actitud diferent, i que jo havia oblidat per complet. I simplement va ser “i si no passa res del que dius”, “i si va bé”.

La meva amiga, gràcies als tractaments, a la seva actitud positiva, a les seves ganes de viure, als seus canvis d’alimentació i de prioritats i, perquè no, a un Moment i si, avui en dia gaudeix de la vida i del que l’envolta, oberta a les sorpreses de la vida. Gràcies.

Per tant promoc un moviment a favor del reconeixement i l’augment dels Moments I si… a les nostres vides com a propulsors dels canvis.

Els Moments I si… son cosins germans dels Moments I per què no?. Però, per mi, aquests darrers tenen una connotació negativa, per tant em quedo amb els primers. Això ja va a gust de cada un.

Una passa cap a la nostra coherència

Quan comences a pensar en el que realment vols.

Imagina’t que un dia et despertes i decideixes que ja és hora d’iniciar allò que fa temps que et ronda pel cap. Imagina’t que el que et ronda és iniciar el teu projecte professional que va més en concordança amb el que creus i sent.

Imagina’t que desitges no tenir un cap que et digui COM has de fer les coses i, sobretot, QUAN les has de fer, quan les pots deixar de fer, i quan has de gaudir de les teves vacances. I ja no vols que tingui el poder per decidir els horaris de les extraescolars del teu fill i si ha de quedar a dinar a l’escola o no. Tot això ho vols decidir tu.

I, per tant, és hora de posar en marxa el teu projecte.

I, per poder fer-ho, el primer és CREURE AMB TU MATEIX@. Perquè clar! És molt més cómode que te diguin el que has de fer, tot i que no t’agradi el que fas, quan ho has de fer, tot i que els horaris no te vagin bé i mentrestant esperes ansiosament les teves vacances que l’altre et diu quan les pots tenir, tot i que tu desitjaries tenir-les el mes de setembre quan encara fa bon temps i no hi ha tanta gent pel món, i els turistes que omplen les platjes de la teva infantesa comencen a anar al espais de la seva infantesa.

I sí, és molt fàcil dir que sí a tot això, per la recompensa que suposa, l’estimat i necessari sou a final de mes que et dona l’estimada i necessària tranquil·litat. Així, ben pensat, concedir el teu temps i la teva “realització professional” es tradueix en seguretat i serenitat. I per això mateix és d’agrair el que fas, tot i que no estigui en consonància amb el teu ser. “Estima el que fas i el que fas t’estimarà 100 vegades més” (Enric Corbera)

I a vegades passa que es desitja alguna cosa més que tranquil·litat. Que quan soni el despertador el dilluns, prest, abans que el món es posi en marxa i la calor encara no ha espitjat, experimentar una certa sensació d’alegria per preparar-se i posar-se en marxa a fer una activitat que t’agrada, que te fa sentir útil i que professionalment t’omple, a la vegada que te sents bé per aportar a la teva abundància econòmica.

I en aquestes estam.

Que, sovint tenim la idea molt clara del que volem i un bon desconcert de per on començar. La meva amiga (la del meu nom.com) m’ha aconsellat que faci un taulell de visualització per objectius per definir i planificar. Fa anys em vaig fer un, però era de desitjos. Crec que avui en dia puc dir que, al manco, m’han millorat dos d’aquests objectius…. Bé, reflexionaré més endavant sobre això un altre dia….

I, amb aquesta antiga tonada de feina, acabo aquests article per reflexionar sobre tot això, veure d’on venim i donar les gràcies per tot el que varen haver de fer els nostres avantpassats que avui ens permet estar on esteim i gaudir del luxe de poder decidir on volem esser.

Qui
no s’arrisca a la feina Quan te talent no te pa
Scroll to top