La gran preocupació

la gran preocupació

Preocupació ve de la paraula OCUPAR-SE.

PRE-OCUPAR-SE.

Pre: anterioritat

Definició: Problema pendent que ocupa i cansa la ment.

Per tant, ocupar-se abans que toqui.

Hi ha preocupacions i preocupacions.

Hi ha preocupacions que és necessaris que ens ocupem, i hi ha preocupacions que cansen la ment, i que tot i que ho facin, no ens resolen res. Em refereixo a aquelles preocupacions que ocupen molt la majoria del nostres pensaments i que es queden allà, fent bucle, intentant trobar sortida sense cercar-la, o cercant-la però des de la inquietud, i per tant estam pocs lúcids per trobar una resposta que ens il·lumini com poder sortir d’aquesta situació.

I així van passant els dies i els anys, si més no,immersos en una preocupació a la qual no trobam solució. Després de tant temps donant voltes tenim la ment ben cansada. Per tant, la definició del Viccionari és perfecte. I la següent definició del diccionari Alcover-Moll pentura s’acosta més, d’una manera més poètica, al que ens passa: Ocupar per endavant l’ànim una idea, una opinió, etc., que impedeix de veure clar les coses, d’admetre altres opinions, etc.

I si ara ja ens hem identificat amb la nostra «gran preocupació» intentem trobar-hi solució. No a la preocupació en si, ja que cada qual té la seva, i com diuen, a cada un li pica el seu mal. Ens convé intentar trobar solució al cansament mental que s’origina a causa de tanta preocupació.

Primer de tot ens podríem demanar:

– Si deixàs de preocupar-me, mentalment, d’aquest tema, quines coses caurien? Canviaria alguna situació? Si la resposta és que no passaria res i que tot seguiria igual, llavors, quin sentit té que estigui capficada?

O també veure-ho des d’una altra perspectiva:

– Si deixàs de preocupar-me, quins guanys tendria? Estaria més tranquil·la, somriuria més, gaudiria de més pau mental..?

No em refereixo a que no ens ocupem del que vertaderament és important per a nosaltres, i que sí necessita d’una acció ferma i decidida per tirar endavant.

Em refereixo a la «gran preocupació» amb la qual ens autosabotejam per no gaudir del present.

I tampoc no podem deixar de pensar-hi perquè així ho decidim. Els pensaments són molt punyeteros. Però sí que podem decidir no donar-li força i seguir alimentant aquesta «gran preocupació». Acceptar-la com a part de la nostra vida. I no lluitar amb ella, sinó intentant donar-li solució des d’aquest acceptació. Dient-li, alguna cosa tipus «molt bé, sé que hi ets, et miro, t’accepto i des de tota la tranquil·litat que pugui tenir intentaré fer-te petita amb totes les meves eines, capacitats i creativitat de la qual estic ben orgullosa de tenir». És el que vendria a ser OCUPAR-SE.

I caminar amb aquesta «gran preocupació» a un racó de la nostra ment (perquè sabem que ens acompanya constantment) però no ens ocupa la ment.

I pentura, ens sortirà un nou somriure.

Els Moments I si…

12/08/2019

Tot el que pot sortir d’un cafè.

Fent un cafè, la meva amiga Aguamarina (que me va animar a tirar endavant tot aquest projecte ) em va dir que havia d’escriure un blog, i el meu primer NO! que va aparèixer va ser “però si jo no en sé d’escriure!”. Va aparèixer abans que me pogués plantejar la possibilitat de fer-ho i escoltar el seu consell. Després varen venir altres NO!, per suposat.

Tenim tendència, o tenc tendència (ja que no hem de xerrar dels altres), a quan me donen un consell, abans d’escoltar amb totes les lletres i valorar si em pot anar bé o no, deixar sortir els pensaments tipus, “no, això per mi no”, “uf, tu no saps el que hi ha darrera del que dius”, “ja, però no és tant fàcil”… Te sona aquesta manera de funcionar? És el fet d’escoltar-se a un mateix abans de que l’altre acabi.

En aquest cas, després de tots aquests pensaments, em vaig regalar un Moment I si... Els Moments I si … obren noves possibilitats, amb incertesa, amb sorpreses i són la llavor de nous canvis. Si deixam de pensar de la manera com ho hem fet fins ara, ja que sabem a on ens du, i ens plantejam un I si… poden passar unes quantes coses:

1- Que si no va bé tornem al mateix punt d’on vàrem partir, però amb una experiència més, la qual cosa fa que ja no siguem els mateixos, ni estiguem en el mateix punt.

2- Que puguem descobrir alguna cosa de nosaltres mateixos, i ens doni un punt de satisfacció saber que som capaços de provar aspectes nous.

3- Que desencadeni una sèrie d’accions inesperades i ens dugui a un lloc on sabíem que volíem arribar però que desconeixíem com fer-ho. I quan hi som, i miram endarrere, ens donam compte que tot va ser gràcies a un Moment I si… molt petit que ens vàrem regalar.

I vist així, no podreu negar que sona temptador experimentar els Moments I si...

Per provar…

Una bona amiga meva, fa uns anys va tenir un problema de salut molt greu, i els primer dies, després del diagnòstic, va estar molt desanimada. Els seus pensaments anaven i venien amb tot allò que podia passar, quines coses havia de posar en ordre per si de cas, i tot el que només sap la persona que ho ha passat. Vàrem anar a prendre un cafè, i em contava les seves pors davant la possibilitat que no sortís bé. Jo l’escoltava, com es pot fer en aquests moments,on està de més donar consells. Però sí li vaig dir una cosa que, anys després em va expressar que s’havia aferrat a aquest comentari per tirar endavant amb una actitud diferent, i que jo havia oblidat per complet. I simplement va ser “i si no passa res del que dius”, “i si va bé”.

La meva amiga, gràcies als tractaments, a la seva actitud positiva, a les seves ganes de viure, als seus canvis d’alimentació i de prioritats i, perquè no, a un Moment i si, avui en dia gaudeix de la vida i del que l’envolta, oberta a les sorpreses de la vida. Gràcies.

Per tant promoc un moviment a favor del reconeixement i l’augment dels Moments I si… a les nostres vides com a propulsors dels canvis.

Els Moments I si… son cosins germans dels Moments I per què no?. Però, per mi, aquests darrers tenen una connotació negativa, per tant em quedo amb els primers. Això ja va a gust de cada un.

Una passa cap a la nostra coherència

Quan comences a pensar en el que realment vols.

Imagina’t que un dia et despertes i decideixes que ja és hora d’iniciar allò que fa temps que et ronda pel cap. Imagina’t que el que et ronda és iniciar el teu projecte professional que va més en concordança amb el que creus i sent.

Imagina’t que desitges no tenir un cap que et digui COM has de fer les coses i, sobretot, QUAN les has de fer, quan les pots deixar de fer, i quan has de gaudir de les teves vacances. I ja no vols que tingui el poder per decidir els horaris de les extraescolars del teu fill i si ha de quedar a dinar a l’escola o no. Tot això ho vols decidir tu.

I, per tant, és hora de posar en marxa el teu projecte.

I, per poder fer-ho, el primer és CREURE AMB TU MATEIX@. Perquè clar! És molt més cómode que te diguin el que has de fer, tot i que no t’agradi el que fas, quan ho has de fer, tot i que els horaris no te vagin bé i mentrestant esperes ansiosament les teves vacances que l’altre et diu quan les pots tenir, tot i que tu desitjaries tenir-les el mes de setembre quan encara fa bon temps i no hi ha tanta gent pel món, i els turistes que omplen les platjes de la teva infantesa comencen a anar al espais de la seva infantesa.

I sí, és molt fàcil dir que sí a tot això, per la recompensa que suposa, l’estimat i necessari sou a final de mes que et dona l’estimada i necessària tranquil·litat. Així, ben pensat, concedir el teu temps i la teva “realització professional” es tradueix en seguretat i serenitat. I per això mateix és d’agrair el que fas, tot i que no estigui en consonància amb el teu ser. “Estima el que fas i el que fas t’estimarà 100 vegades més” (Enric Corbera)

I a vegades passa que es desitja alguna cosa més que tranquil·litat. Que quan soni el despertador el dilluns, prest, abans que el món es posi en marxa i la calor encara no ha espitjat, experimentar una certa sensació d’alegria per preparar-se i posar-se en marxa a fer una activitat que t’agrada, que te fa sentir útil i que professionalment t’omple, a la vegada que te sents bé per aportar a la teva abundància econòmica.

I en aquestes estam.

Que, sovint tenim la idea molt clara del que volem i un bon desconcert de per on començar. La meva amiga (la del meu nom.com) m’ha aconsellat que faci un taulell de visualització per objectius per definir i planificar. Fa anys em vaig fer un, però era de desitjos. Crec que avui en dia puc dir que, al manco, m’han millorat dos d’aquests objectius…. Bé, reflexionaré més endavant sobre això un altre dia….

I, amb aquesta antiga tonada de feina, acabo aquests article per reflexionar sobre tot això, veure d’on venim i donar les gràcies per tot el que varen haver de fer els nostres avantpassats que avui ens permet estar on esteim i gaudir del luxe de poder decidir on volem esser.

Qui
no s’arrisca a la feina Quan te talent no te pa
Scroll to top