La gran preocupació

la gran preocupació

Preocupació ve de la paraula OCUPAR-SE.

PRE-OCUPAR-SE.

Pre: anterioritat

Definició: Problema pendent que ocupa i cansa la ment.

Per tant, ocupar-se abans que toqui.

Hi ha preocupacions i preocupacions.

Hi ha preocupacions que és necessaris que ens ocupem, i hi ha preocupacions que cansen la ment, i que tot i que ho facin, no ens resolen res. Em refereixo a aquelles preocupacions que ocupen molt la majoria del nostres pensaments i que es queden allà, fent bucle, intentant trobar sortida sense cercar-la, o cercant-la però des de la inquietud, i per tant estam pocs lúcids per trobar una resposta que ens il·lumini com poder sortir d’aquesta situació.

I així van passant els dies i els anys, si més no,immersos en una preocupació a la qual no trobam solució. Després de tant temps donant voltes tenim la ment ben cansada. Per tant, la definició del Viccionari és perfecte. I la següent definició del diccionari Alcover-Moll pentura s’acosta més, d’una manera més poètica, al que ens passa: Ocupar per endavant l’ànim una idea, una opinió, etc., que impedeix de veure clar les coses, d’admetre altres opinions, etc.

I si ara ja ens hem identificat amb la nostra «gran preocupació» intentem trobar-hi solució. No a la preocupació en si, ja que cada qual té la seva, i com diuen, a cada un li pica el seu mal. Ens convé intentar trobar solució al cansament mental que s’origina a causa de tanta preocupació.

Primer de tot ens podríem demanar:

– Si deixàs de preocupar-me, mentalment, d’aquest tema, quines coses caurien? Canviaria alguna situació? Si la resposta és que no passaria res i que tot seguiria igual, llavors, quin sentit té que estigui capficada?

O també veure-ho des d’una altra perspectiva:

– Si deixàs de preocupar-me, quins guanys tendria? Estaria més tranquil·la, somriuria més, gaudiria de més pau mental..?

No em refereixo a que no ens ocupem del que vertaderament és important per a nosaltres, i que sí necessita d’una acció ferma i decidida per tirar endavant.

Em refereixo a la «gran preocupació» amb la qual ens autosabotejam per no gaudir del present.

I tampoc no podem deixar de pensar-hi perquè així ho decidim. Els pensaments són molt punyeteros. Però sí que podem decidir no donar-li força i seguir alimentant aquesta «gran preocupació». Acceptar-la com a part de la nostra vida. I no lluitar amb ella, sinó intentant donar-li solució des d’aquest acceptació. Dient-li, alguna cosa tipus «molt bé, sé que hi ets, et miro, t’accepto i des de tota la tranquil·litat que pugui tenir intentaré fer-te petita amb totes les meves eines, capacitats i creativitat de la qual estic ben orgullosa de tenir». És el que vendria a ser OCUPAR-SE.

I caminar amb aquesta «gran preocupació» a un racó de la nostra ment (perquè sabem que ens acompanya constantment) però no ens ocupa la ment.

I pentura, ens sortirà un nou somriure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to top