Una passa cap a la nostra coherència

Quan comences a pensar en el que realment vols.

Imagina’t que un dia et despertes i decideixes que ja és hora d’iniciar allò que fa temps que et ronda pel cap. Imagina’t que el que et ronda és iniciar el teu projecte professional que va més en concordança amb el que creus i sent.

Imagina’t que desitges no tenir un cap que et digui COM has de fer les coses i, sobretot, QUAN les has de fer, quan les pots deixar de fer, i quan has de gaudir de les teves vacances. I ja no vols que tingui el poder per decidir els horaris de les extraescolars del teu fill i si ha de quedar a dinar a l’escola o no. Tot això ho vols decidir tu.

I, per tant, és hora de posar en marxa el teu projecte.

I, per poder fer-ho, el primer és CREURE AMB TU MATEIX@. Perquè clar! És molt més cómode que te diguin el que has de fer, tot i que no t’agradi el que fas, quan ho has de fer, tot i que els horaris no te vagin bé i mentrestant esperes ansiosament les teves vacances que l’altre et diu quan les pots tenir, tot i que tu desitjaries tenir-les el mes de setembre quan encara fa bon temps i no hi ha tanta gent pel món, i els turistes que omplen les platjes de la teva infantesa comencen a anar al espais de la seva infantesa.

I sí, és molt fàcil dir que sí a tot això, per la recompensa que suposa, l’estimat i necessari sou a final de mes que et dona l’estimada i necessària tranquil·litat. Així, ben pensat, concedir el teu temps i la teva “realització professional” es tradueix en seguretat i serenitat. I per això mateix és d’agrair el que fas, tot i que no estigui en consonància amb el teu ser. “Estima el que fas i el que fas t’estimarà 100 vegades més” (Enric Corbera)

I a vegades passa que es desitja alguna cosa més que tranquil·litat. Que quan soni el despertador el dilluns, prest, abans que el món es posi en marxa i la calor encara no ha espitjat, experimentar una certa sensació d’alegria per preparar-se i posar-se en marxa a fer una activitat que t’agrada, que te fa sentir útil i que professionalment t’omple, a la vegada que te sents bé per aportar a la teva abundància econòmica.

I en aquestes estam.

Que, sovint tenim la idea molt clara del que volem i un bon desconcert de per on començar. La meva amiga (la del meu nom.com) m’ha aconsellat que faci un taulell de visualització per objectius per definir i planificar. Fa anys em vaig fer un, però era de desitjos. Crec que avui en dia puc dir que, al manco, m’han millorat dos d’aquests objectius…. Bé, reflexionaré més endavant sobre això un altre dia….

I, amb aquesta antiga tonada de feina, acabo aquests article per reflexionar sobre tot això, veure d’on venim i donar les gràcies per tot el que varen haver de fer els nostres avantpassats que avui ens permet estar on esteim i gaudir del luxe de poder decidir on volem esser.

Qui
no s’arrisca a la feina Quan te talent no te pa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to top