Els Moments I si…

12/08/2019

Tot el que pot sortir d’un cafè.

Fent un cafè, la meva amiga Aguamarina (que me va animar a tirar endavant tot aquest projecte ) em va dir que havia d’escriure un blog, i el meu primer NO! que va aparèixer va ser “però si jo no en sé d’escriure!”. Va aparèixer abans que me pogués plantejar la possibilitat de fer-ho i escoltar el seu consell. Després varen venir altres NO!, per suposat.

Tenim tendència, o tenc tendència (ja que no hem de xerrar dels altres), a quan me donen un consell, abans d’escoltar amb totes les lletres i valorar si em pot anar bé o no, deixar sortir els pensaments tipus, “no, això per mi no”, “uf, tu no saps el que hi ha darrera del que dius”, “ja, però no és tant fàcil”… Te sona aquesta manera de funcionar? És el fet d’escoltar-se a un mateix abans de que l’altre acabi.

En aquest cas, després de tots aquests pensaments, em vaig regalar un Moment I si... Els Moments I si … obren noves possibilitats, amb incertesa, amb sorpreses i són la llavor de nous canvis. Si deixam de pensar de la manera com ho hem fet fins ara, ja que sabem a on ens du, i ens plantejam un I si… poden passar unes quantes coses:

1- Que si no va bé tornem al mateix punt d’on vàrem partir, però amb una experiència més, la qual cosa fa que ja no siguem els mateixos, ni estiguem en el mateix punt.

2- Que puguem descobrir alguna cosa de nosaltres mateixos, i ens doni un punt de satisfacció saber que som capaços de provar aspectes nous.

3- Que desencadeni una sèrie d’accions inesperades i ens dugui a un lloc on sabíem que volíem arribar però que desconeixíem com fer-ho. I quan hi som, i miram endarrere, ens donam compte que tot va ser gràcies a un Moment I si… molt petit que ens vàrem regalar.

I vist així, no podreu negar que sona temptador experimentar els Moments I si...

Per provar…

Una bona amiga meva, fa uns anys va tenir un problema de salut molt greu, i els primer dies, després del diagnòstic, va estar molt desanimada. Els seus pensaments anaven i venien amb tot allò que podia passar, quines coses havia de posar en ordre per si de cas, i tot el que només sap la persona que ho ha passat. Vàrem anar a prendre un cafè, i em contava les seves pors davant la possibilitat que no sortís bé. Jo l’escoltava, com es pot fer en aquests moments,on està de més donar consells. Però sí li vaig dir una cosa que, anys després em va expressar que s’havia aferrat a aquest comentari per tirar endavant amb una actitud diferent, i que jo havia oblidat per complet. I simplement va ser “i si no passa res del que dius”, “i si va bé”.

La meva amiga, gràcies als tractaments, a la seva actitud positiva, a les seves ganes de viure, als seus canvis d’alimentació i de prioritats i, perquè no, a un Moment i si, avui en dia gaudeix de la vida i del que l’envolta, oberta a les sorpreses de la vida. Gràcies.

Per tant promoc un moviment a favor del reconeixement i l’augment dels Moments I si… a les nostres vides com a propulsors dels canvis.

Els Moments I si… son cosins germans dels Moments I per què no?. Però, per mi, aquests darrers tenen una connotació negativa, per tant em quedo amb els primers. Això ja va a gust de cada un.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to top