LES OPORTUNITATS DEL CONFINAMENT

11/04/2020

Vull escriure sobre les oportunitats que ens posa davant aquest confinament.

I quan hi penso, em tiro enrera per les notícies que m’arriben d’amics i familiars que tenen algú a l’hospital o visquent la malaltia a casa seva.

I penso amb ells i em demano: val la pena escriure sobre les oportunitats que et dona el confinament? És de rebut fer-lis veure les coses positives que hi podem treure de tot això?

Si penso en qui realment ho està passant malament per no poder acomiadar-se dels seus éssers estimats que han partit, o no poder anar a fer companyia al familiar que està experimentant els efectes d’aquest virus, o en els que comencen a passar molta pena per la seva economia, llavors no crec que siguin les paraules les que els hi poden ajudar a viure-ho d’una altra manera.

Tal vegada, el que sí pot ajudar és veure una actitud més positiva en tots nosaltres. Hi ha por, hi ha mancances, hi ha incertesa, hi ha falta de contacte físic. Però també hi ha aspectes positius que hem pogut experimentar.

I tots intentam viure-ho de la millor manera possible.

Si podem valorar el que tenim, allò que hem descobert amb el confinament, i prenem una actitud positiva, tot plegat és un bon aprenentatge.

Com diu el meu cunyat, estar de bon humor en aquests temps és el millor que podem fer. Amb les seves paraules:

Crec que, després de quasi quatre setmanes, començ a veure que tot el que m’ajuda a estar de bon humor val, especialment si també ajuda a estar de bon humor als altres confinats. Estar de bon humor, en aquestes circumstàncies és, en sí mateix, un bon exemple per les meves filles. L’objectiu crec que és, també, arribar de la millor manera al final del confinament. Arribar el millor possible… sigui per continuar amb les nostres particularitats, defectes inclosos…o pot ser, incorporant noves pràctiques, nous comportaments, fruit de les nostres reflexions durant aquest temps” (Gràcies cunyat!)

Per tant, no és només un aprenentatge per ara, per aquests dies, sinó per la vida. Sempre recordarem “el temps del confinament”. Sigui quina sigui la situació en la que ens quedarem, els aprenentatges hi seran per sempre. Una altra cosa és que els sapiguem aprofitar. I si és així, si els sabem aprofitar i, passat el temps, ens recordam de amb quina actitud ho varem enfrontar, podem fer que jugui al nostre favor. I, paral·lelament, aquells a qui no podiem consolar amb paraules, els hi ajudarà més, i els hi donarà més llum la nostra actitud constructiva que si ens col·locam en el punt, del tanmateix no hi podem fer res. I com diuen en bon mallorquí “Déu ens alliberi d’un tanmateix”.

Si volem formar part dels que poden aprendre del confinament i tenir una actitud constructiva per després poder ajudar als que, en aquests moments, tenen una situació emocional complicada, podríem fer coses tant simples com plantejar-nos:

  • Quines coses, que m’agraden, estic fent que no faria si no hagués estat confinat?
  • Quines noves relacions estic establint amb les persones amb qui convisc?
  • Quins pensaments tinc que no tenia?
  • Quins hàbits he canviat?
  • I tot allò que se’ns acudeixi demanar i que sumin al nostre benestar, i de rebot al altres.

I si, just abans d’aixecar-nos al matí, prioritzam aquestes respostes, en lloc dels nostres pensaments preocupants i repetitius, pentura ens ajudaria a sortir del llit amb el peu dret i, com diu el meu cunyat, començar el dia amb un poc més de bon humor.

Scroll to top